Un mar en cercle

La Mediterrània és un espai on sovint es balla en cercle. Des de la sardana al kalamatianós, l’hora o la dabkeh, en rotllanes obertes o tancades, agafats de mans, espatlles o cintures,  molts territoris coincidim en el fet de connectar-nos a través de la dansa els uns amb els altres, sentint que formem part d’un tot. Així mateix, ens agrada compartir cançons en cercle, al voltant del foc o d’algun altre element, i aquesta disposició ens ajuda a cantar a veus, i sentir de forma intensa les harmonies vocals.

El cercle és, de fet, la disposició natural quan no hi ha escenari i platea, actors i públic, quan tothom pren part en allò que s’està fent, d’una manera o altra. També el moviment circular forma part de moltes de les nostres tradicions, potser pel seu caràcter màgic: els balls dels dervixos, rituals com els Tres Tombs, o la superstició de fer un cert nombre de voltes al voltant d’un temple o un objecte, com a mesura protectora o per aconseguir determinats objectius vitals. De fet, la mateixa tradició són voltes, cicles que es repeteixen una vegada i una altra. Però si no muda, si no s’adapta als temps, si no està en constant moviment, es fossilitza i mor. Per això l’hem de mantenir viva, i per això la volem compartir a través d’aquestes Trobades que pretenen descobrir la riquesa cultural de les persones del nostre mar.

Obrim el cercle: tothom hi és benvingut!